“Trenca les teves cadenes i rebutja de tu tot terror”
Epicteto [Hierapolis 50 - Nicópolis 135]
Punts significats com persones en el món, tants reptes com persones en el món, tants lligaments, tants somnis, somnis de la seva pròpia llibertat. La vida quotidiana és un punt de partida per a les lluites individuals. Processos pels quals les persones ens submergim en el canvi parteixen de les experiències mes íntimes que es mostren en una realitat que ens oprimeix. Durant algun instant de les nostres vides, tantes persones com hi ha en el món s’han vist reflectides davant la seva pròpia persona, i el que han vist no és el que ells esperaven. Durant algun instant de les nostres vides, tantes persones com hi ha en el món, segle després de segle, s’han vist en la necessitat de lluitar contra ells mateixos, buscar un canvi, i trencar amb allò que realment és la seva vida. Tantes vides com hi ha i hi ha hagut en el món, tantes lluites com vides; que hi ha, hi ha hagut i haurà.
Totes aquestes vides han desitjat, desitgen i desitgessin un camí en tots ells distint però igual. Distinta destinació però un mateix camí. Un camí cap a la seva pròpia llibertat, des de la seva pròpia presó en moltes ocasions creada per ells mateixos. Diferents presons, tantes com persones, diferents conceptes de llibertat i un mateix camí, la lluita contra ells mateixos. Una lluita que imposa una por al desconegut, o a allò que pot ser massa conegut, part d’un sentit comú social acceptat o impost, que s’impregna en els nostres cossos i en les nostres experiències.
Aquesta lluita és el primer pas en la lluita contra nosaltres mateixos, i el que de nosaltres mateixos hem creat o ens han fet crear. És la mes difícil de les lluites, doncs no lluitem contra ningú, sinó contra nosaltres mateixos, i no sempre estem preparats per a conèixer-nos tan a fons, per a conèixer el que som, el que sentim, el que odiem, sobre la imatge que de nosaltres hem creat en els altres. Nosaltres mateixos cara a cara, tantes persones com hi ha en el món, ahir avui i matí en milers de cel·les diferents, amb milers de llibertats diferents, cara a cara.
Aquest treball pretén ser una mostra de realitats properes per a aquelles persones que assisteixin a l’exposició. Aquestes realitats es relacionen amb aquells moments de la vida que impliquen transformacions de la vida anteriorment creada. La estaticidad en aquest punt de la vida resulta inasumible i això requereix plantar cara a l’anteriorment creat o impost. El menjo i cap a on és desconegut. L’inici marca la ruptura amb la quotidianitat, és el moment en el qual s’és conscient de la situació en la qual ens trobem. Es tracta d’identificar aquesta *linea que ens separa del canvi, del convenciment que necessitem obrir els ulls, analitzar-nos a nosaltres mateixos. A partir d’aquí apareix l’el procés de transformació i es tracta de mostrar les situacions vivencials d’aquesta transformació. El final és incert.
Els processos motivadors per al canvi que han suggerit aquestes idees, parteixen del coneixement d’experiències vitals en les quals hi ha hagut un canvi significatiu, amb una transformació. S’ha pres la idea de representar aquests canvis a partir del cos, ja que es considera una eina privilegiada per a mostrar les emocions, les pors, les sensacions…les persones que han viscut, que viuen, i que viuran aquests canvis han sofert transformacions en els seus cossos, no visibles físicament, però que han preconfigurat noves concepcions i assumpcions de si mateixos.
Per a veure la memòria en format PDF [clicka aquí]
w3: www.xploitmedia.com/solta
